Budapest V: el Danubi i la Illa Margarita

El Danubi des del Turó Gellért

La última part, la cinquena. El Danubi proporciona una vista de Budapest impressionant i, més a partir de les 19h, quan s'enfosqueix el dia i Budapest s' il.lumina. Màgia.
El riu uneix Obuda i Buda amb Pest per set ponts. A més, aprop de Obuda trobem la Illa de Margarita.
En aquest últim apartat veurem la illa i la Budapest danubià.



11/22/2010

La Illa Margarita, de 3,3 kilòmetres, es troba al mig del riu, entre el Pont de Margarita (Margit Híd) i el Pont Árpád.

Monument al Centenari

Històricament inaccessible en mig del Danubi, la illa fou un lloc de retir i contemplació religiosa al menys des del segle XI. Entre els vestigis del seu passat es troben les restes de dues esglésies monàstiques i les runes de la casa conventual de la princesa Margarita, filla del rei Béla IV, que va donar nom a l' illa. Oberta al públic al 1869, la illa de Margarita és el parc esportiu per excelència de Budapest, peatonal i tranquil per passejos. A la costa oest, les piscines Palatinus Strand aprofiten les fonts termals de l' illa, riques en minerals. Tota la costa de l' illa té un circuit d' atletísme (dos carrils) que produeix un circuit circular. El primer monument que trobem al entrar a l' illa és el Monument al Centenari, de 1973, per commemorar el centenari de la unió de Buda, Pest i Obuda.

Un viatge en vaixell pel Danubi proporciona un panorama singular de la ciutat. Quasi totes les ciutats tenen un riu pel mig però, aquí el Danubi va desempanyar un paper històric diferent, al dividir durant segles les ciutats de Buda i Pest. Varis ponts uneixen avui ambdues meitats de la ciutat. Tots ells es van reconstruir  en aquest segle passat després de les destrosses causades per la retirada de les tropes nazis al final de la II Guerra Mundial.

Des de l' Illa Margarita, tenim: (de dreta a esquerra)

- Pont de Margarita: Fou construït per l' ingenier francès Ernest Gouin en el punt on el Danubi torna a convertir-se en un únic curs d' aigua després de bifurcar-se per rodejar la Illa Margarita. Caracteritzat per la seva curiosa forma de dents de serra, el pont va ser erigit entre 1872 i 1876. Les columnes estàn decorada amb escultures d' Adolphe Thabart.
- Església de les Llàgues de Sant Francesc: Aquesta església barroca va ser construïda per unes monges. La façana està d' esquena al riu, mentres que l' hospital miran al Danubi.
- Església de Santa Anna
- Església de Maties: D' orígens medieval i varis cops reconstruïda s' alça des de Buda, al costat del Bastió dels Pescadors.
- Parlament: L' edifici simbòlic de Budapest. La alta i magnífica cúpula del Parlament és visible desde tot el Danubi en el centre de la capital. Just davant (aprop del Pont de les Cadenes) a la Riba del riu trobem un dels monuments més desconeguts i tristos de la ciutat. Un memorial a les víctimes del nazisme en una sèrie de sabates, de nens i adults, en direcció al riu.
- Acadèmia de Ciències d' Hungria.

Pont de les Cadenes

- Pont de les Cadenes: El primer pont de la ciutat i el més popular. Va ser construït entre 1830 i 1849 per iniciativa del Comte István Széchenyi i projectat per l' anglès William Tierney Clark i construït per l' esconcès Adam Clark. El pont de 380m de longitut, es sustenta sobre dues torres: tota una proesa d' ingenyeria per l' època. El cap del pont està custòdiada per dos lleons de pedra esculpits per János Marschalkó, amo d' una anècdota que circula per la ciutat com que es va sentir tant dessolat per haver-se oblidat de les llengües dels lleons que es suicidà tirant-se al riu però, al cert és que si les tenen.

Església de Sant Matíes des del Pont de les Cadenes

Al igual que París, Budapest ha aprofitat el màxim les possibilitats que li brindava el riu, on les seves ribes s' ajunten els edificis més importants i segerents de la ciutat, com el Palau Reial, esglèsies, palaus i l' hotel balneari Gellért.

- Palau Reial: El monumental palau Reial dels Habsburg que en el seu dia ocupà aquest emplaçament va quedar destruït durant la Segona Guerra Mundial i, després, al reconstruir-lo, van sortir a la llum murs defensius i càmeres reials que es remonten a l' Esat Mitjana.
- La Princeseta (1989): enclavada junt a les vies del tranvia a la riba de Pest del Danubi, li va agradar tant al príncep Carles d' Anglaterra durant la seva visita a la ciutat que va invitar al seu autor, László Marton, a exposar alguna de les seves obres a Londres.
- Església Parroquial del Centre: Abans d' arribar al Pont d' Erzsébet, ens trobem aquesta església construida al segle XII sobre les runes de les muralles de la romana Aquincum.
- Turó de Gellért: Entre el Pont d' Erzsébet i el Pont de Szabadság trobem aquest turó dedicat al patró de la ciutat.

La Princeseta amb Palau Reial al fons

- Szabadság Híd: El Pont de la Llibertat fou construit entre 1894 i 1899 per l' ingenyier húngar János Feketeházy. Inaugurat per l' Emperador Francesc Josep, en un principi portà el seu nom. Es van respetar la seva imatge original al ser reconstruit després de la Segona Guerra Mundial; a la part més alta hi ha varis ocells llegendaris húngars Turul i escuts reials.
- Hotel-Balneari Gellért: El més espectacular dels hotels-balnearis de la ciutat.
- Petöfi Híd: El pont, just després de la zona universitaria de la ciutat i de la Universitat Corvinus.
- Lágymányosi Híd: El Pont més modern i meridional dels ponts de Budapest. Inaugurat el 1996.

Budapest IV: Városliget

La part més residencial de la ciutat són els voltants de Városliget on es troba el parc més gran de la ciutat. Al est de Pest.

11/21/2010
Városliget o Parc de la ciutat va ser abans una zona enpantanada que servia de vedat real de caça. Leopold I va llogar el terreny a la ciutat de Pest però, va ser a mitjans del segle XXIII, sota Maria Teresa, quan es va procedir al drenat i ajardinament de la zona.
El parc actual fou traçat cap a finals dels segle XIX al estil anglès, de moda en aquella època. Városliget va ser el centre de les celebracions del Milenari de 1896, que recordava els 1000 anys de la conquista magiar. L' ambiciós programa de construccions produir l'edificació del Museu de Belles Arts, el Castell de Vajdahunyad i l' impressionant monument de la Plaça dels herois.

Museu del Terror

Es pot anar caminant per Andrássy Útil o agafar el metro fins a Hösök tere (M1). Si es va caminant, hom pot visitar el museu-casa del Terror (àntiga caserna de la policia secreta, tant nazi com comunista), el Museu de Belles Arts, el museu Franz Liszt (acadèmia de música i casa del compositor), el museu Zoltán Kodály i el museu Ferenc Hopp d' Art de l' Extrem Orient (Òptic i viatger hungar va regalar 20.000 peces procedents de l' Índia, Xina i Vietnam).

Els voltants del Parc de la ciutat. La plaça dels Herois evoca una època d' orgull en la història d' Hungria. Va ser aquí on va començar al 1896 les commemoracions del Milenari. Un clar exemple del apoteòsis d' afirmació nacional és el Monument al Milenari: una columnata amb estàtues de personatges hungars importants que abraça una gran columna central rematada per la efigie de l' arcàngel Gabriel. Adjunt a la plaça s' aixecar el Castell de Vajdahunyad, amb elements de les millors obres d' arquitectura de tota Hungria i probablement la més capritxosa expressió d' aquelles celebracions.

Plaça dels Herois

Les celebracions del Milenari d' Hungria: aquestes van marcar, al 1896, un punt d' inflexió en el desenvolupament de Budapest i en la història de la monarquia austrohungara. La ciutat fou modernitzada a una escala desconeguda a Europa: es construí milers de cases, palaus i edificis civils, s' introduir la il.luminació de gas i es posar en funcionament el primer ferrocarril metropolità de l' Europa continental.
El més espectacular de Városliget és el Milleniumi Emlékmü. Aquest monument va ser dissenyat per György Zala i Albert Schickedanz per commemorar la celebració però, no finalitzar fins el 1929. Al centre s' alça una columna corintia de 36m d' alt sobre el que descansa l'arcàngel Gabriel sostenint la corona de Sant Esteve i la creu apostòlica, símbols de la conversió d' Hungria al cristianisme. A la base es troben les estàtues a cavall del príncep Árpád i sis guerrers magiars; davant, una placa senyala la tomba al soldat desconegut.
La columna corintia està flanquejada per dues columnates amb composicions alegòriques en ambdós extrems. Les personificacions de la Guerra i la Pau són les més pròximes a la columna central, mentres que el Coneixement i la Glòria coronen l' extrem oposat de la columnata de la dreta i, el Treball i la Prosperitat el de l' esquerra. Als vans succeeixen estàtues de monarques e importants estadístes húngars.
Dins el parc, trobem el Castell Vajdahunyad que és simplement una exposició de diferents estils centrats en un edifici amb l' església Ják que reprodueix fidelment la portada de una església benedictina de 1214 situada a la zona de Ják, aprop de la frontera austríaca.
També trobem la estàtua del Personatge Anònim (acabada al 1903 per Miklós Ligeti) un dels més famosos de Budapest.

Personatge anònim

Les altres parts importants del parc són els Banys Széchenyi (les fonts termals del major balneari d' Europa, descobertes al 1876, broten des de 970m de profunditat i, segons la seva fama posseeixen grans propietats curatives) i el Zoo de Budapest.

Budapest III: Turó Gellért i Centre de Pest

Turó Gellért

Budapest és coneguda pels seus centres termals, el més conegut es troba als peus del Turó Gellért. Entre el pont d'Erzébet i el Pont de Petófi es troba aquesta muntanyeta coronada per un monument que recorda al passat soviètic de la capital i al monument a Sant Gerard (Gellért) que li dóna nom.

11/20/2012
Al costat del Danubi es troba aquest escarpat cos on, des del cim, a uns 140m, es divisa una bella vista de tot Budapest. Els celtes, anteriors als romans, s'hi establiren al seu costat nord. Anomenat, anteriorment "Turó vell", el lloc està ple de supersticions i llegendes. Al 1046, els pagans van llançar des de dalt dins un tonell al bisbe Gellért, que intentava convertir-los al cristianisme; després del martiri, la muntanya va prendre el seu nom. El Gellért penetra lleugerament en el Danubi.

Monument a l'Alliberació

Sant Gellért

Lamuntanya que s'alça al sud del turó del castell ha estat des de l' antiguitat un lloc per la màgia i endinçat en una fama negra. En el segle XI, el príncep Vata, germà del rei Esteve, va propiciar una revelió de pagans que va acabar amb la vida del bisbe Gellért. Durant l' Edat Mitjana, inclús es deia que les bruixes celebraven les seves aquelarres. Sota els turcs s'aixecà una petita fortalesa al cim del serrat per protegir Buda. Al 1851, els austríacs instalaren la seva Ciutadella. Des de 1967 és un dels parcs, juntament amb la illa de Margarita.

Des del monument a la reina Isabel, esposa del popular, pel poble hungar, emperador Francesc Josep; pugem fins a l'escultura de Sant Gellért, patró de Budapest i seguint un camí ven estructurat però, empinat s'arriba a la Ciutadella austríaca que, inspirava terror pel poble. Al costat hi ha el Monument a l' alliberació (Comunisme). Des del cim es veu un bell panorama de la part sud de Buda i tot Pest. Baixant del turó s'arriba a l'església rupestre de Gellért, va ser fundada al 1926 dins una cova sagrada (sota el règim comunista, els pares paulins va ser obligats a abandonar el temple, re-obert el 1989. Un cop a baix ens trobem amb l'Hotel Balneari Gellért. Aquest magnífic hotel balneari, és un dels complexos de banys construïts a principis del segle XX, va ser aixecat per explotar les fonts termals (al nostra país és conegut per ser escenari dels més populars anuncis de Danone dels anys 80). A part, també hi ha els banys turcs Rudas i els banys Rác.

Doncs, el més important del Turó Gellért és:

- Sant Gellért: Al 1904 s'erigí un gran monument en el lloc on es suposa que el bisbe Gellért fou assessinat al segle XI. El sant amb la mà extendida, sosté una creu i als seus peus s'agenolla un húngar convertir al cristianisme. El monument es veu des de tots els punts de la ciutat.

- Monument a l' Alliberació: Sobre el punt més alt de la muntanya, aquest imponent monument es veu desde tots els punts de la ciutat. Projectat per l'escultor Zsigmond Kisfaludi Stróbl i construit per conmemorar la lliberació de Budapest per l'exercit rus el 1945, el monument estava pensat per homenejar la memòria de István, fill del regent húngar Miklós Horthy, desaparegut el 1943 en el front oriental; però, després de l' alliberació de la ciutat, el marical Woroszylow va veure la obra en l'estudi del escultor i li va voler donar un altre propósit. La figura central del monument és una dona que sosté una fulla de palmera; En la base es veuen dues composicions alegòriques que representen el progrés i la lluita contra el mal. Va suposar el principi del domini soviètic sobre Budapest.

Sortint del Turó Gellért, ens podem dirigir al centre de Pest, creuant per Szabadság Híd (pont). El primer lloc que ens trobem és el Mercat Central on podem comprar el salami kolbász o el formatge d'ovella típic del país, a part del paprika.

Mercat Central

A finals del segle XVII, gran part de Pest estava en ruïnes i apenes quedaven veïns. En les dècades següents es van crear districtes residencials que són actualment barris cèntrics. En el segle XIX, els plans urbanístics van inundar la zona de cases senyorials i blocs d' apartaments, alguns en tendes i cafès, a més d' edificis civils i municipals; l'exemple més destecable d'aquesta tendència és el Museu Nacional d'Hungria. Aleshores Pest va superar a Buda com centre de la industria i el comerç, en part per la comunitat jueva resident a la zona.
Una dels carrers on cal perdre's és Váci Utca (Carrer Váci) des d'on, a principis del segle XIX, és la via més elegant de Budapest, propia per caminar sense pressa, anar als cafes, botigues... És un atractiu passeig, bellament il.luminat, és perfecte per perdre's per la nit.

Plaça Mihály Vörösmarty. Mercat nadalenc

Pastisseria Gerbeaud

Váci Utca

Caminant per Váci Utca s'arriba a la Plaça Mihály Vörösmarty. Al mig de la plaça trobem una escultura del poeta húngar que dóna nom a la plaça. Darerra d'ell, a l'est, tenim els Magatzems Luxus, que ocupen un edifici de 1911. A la cara nord, trobem l'espectacular pastisseria Gerbeaud, inaugurada per Henrik Kugler al 1858 i després traspassada al suís Emil Gerbeaud, qui va ser el responsable de la luxosa decoració interior. Obligat entrar i pendre un dels seus cafes, pastissos i/o postres. Des de mitjans de Novembre, trobem el mercat nadalenc.
A la mateixa zona trobem el Barri Jueu. Els jueus van aribar a Hungria per primer cop al segle XIII i s'establiren a Buda i Obuda. Al segle XIX, una comunitat més numerosa s'establir a les afores de Pest, en una petita part de Erzsébetváros. Al 1251 el rei Béla IV va regalar als jueus de Pest certs privilegis, com la llibertat al culte. La comunitat s'integrà bé en la societat del pais fins que al 1941 es tirà endavant una sèrie de lleis antisemites i es va obligar a portar l'estrella de David. Al 1944 es va crear un gueto a Pest i milers de jueus van ser deportats a camps d'extermini nazis com el de Auschwitz. Després de varies lluites entre alemanys i russos, l'Ejercit Soviètic alliberar el gueto el 18 de gener de 1945. Després de les 600.000 víctimes de l'Holocaust, a finals del segle XIX s'aixecaren tres sinagogues i s'instalaren moltes tendes i tallers jueus. Pero la més important, és la Gran Sinagoga.

Gran Sinagoga 

La Gran Sinagoga és la més gran d'Europa; fou construida en estil bizantí- morisc per l'arquitecte vienés Ludwig Förster entre 1854 i 1859. Des de 1931 té un museu amb una gran col.lecció d'objectes jueus. En un dels seus patis trobem el Monument al Holocaust. Aquesta escultura d'un salze ploraner, obra de Imre Varga, va ser descobert el 1991 en record als 600.000 jueus húngars assessinats pels nazis a la II Guerra Mundial; una gran part d'ella la va costejar l'actor hungaro-americà Tony Curtis.

Budapest II: Castell de Buda

Tenint com a punt de sortida la Plaça Roosevelt, creuem el Danubi pel Pont de les Cadenes. Arribarem a l' antiga ciutat de Buda, coronarat pel castell. És important utilitzar el funicular, degut a la seva història. Des de dalt es veu una vista impresionant de Pest i el Parlament al costat del Danubi. Aquesta segona part, doncs, serà el Districte del Castell.

Districte del Castell. Buda.

11/19/2010
La ciutat de Buda va crèixer al voltant del castell i l' església de Sant Matíes a partir del segle XIII. A uns 60m sobre el riu Danubi. La seva bona posició estratègica i els seus recursos naturals la van convertir en un punt molt apreciat pels primers habitants. Al segle XIII va canviar tot després d'urna invasió tàrtara quan, el rei Béla IV va manar construir un castell i establir-hi la capital.
El reinat de Maties Corvi al segle XV va ser una època important en l' evolució de Buda, al ser arrasada pels turcs i, més tard, pels cristians.
Sota els Habsburg, la ciutat va renèixer per tenir un paper important als segles XVIII i XIX. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, Buda estava destruïda completament i el Palau Reial cremat, es va fer la reconstrucció i, més tard, es va donar llum verda a la unió de les tres ciutats i, aquesta manera neix Budapest.

Font de Maties

El Palau Reial ha estat testimoni de l' evolució de Budapest. Encara no es té clar on va començar el rei Béla IV a construir el seu castell, encara que, es creu que estava més aprop del solar de l'església de Maties. Segismund de Luxemburg, emperador del Sàcre Imperi, aixecar en aquest lloc un palau gòtic que va ésser el gèrmen del castell que avui veiem. En el segle XVIII, els Habsburg van construir aquí el seu palau monumental. L' actual apariència és fruit de la reconstrucció del palau, destruït el 1945. Durant les obres van aprèixer restes de l' edificació gòtica del segle XV i els arqueòlegs van decidir treure a la llum les muralles defensives i les càmeres reials. En tot el conjunt no cal perdre's la Font de Maties (al patí nord-occidental del palau reial s'alça aquesta obra de Alajos Stróbl de 1904 on es representa al rei Maties i la Ilonka), l' ocell mitològic Turul de la cultura magiar i, l' estàtua d' Eugèni de Saboia.

Ocell Turul 

L' altra part a visitar de la zona és el casc àntic de Buda que, va crèixer en el segle XIII des del palau cap al nord; va prosperar amb reis com Segismund i, els mercaders alemanys van instal.lar comerços a Úri utca per complaure a la cort. La zona va ser destruïda pel turcs primer i pels qui les van desallotjar després.

Torre Sta. Magdalena

A gran part del casc àntic es poden trobar fragments de la destrucció de la Segona Guerra Mundial com l' església de Sta. Maria Magdalena. Actualment en ruïnes, aquest temple es construí a mitjans del segle XIII. Durant l'Edat Mitja, els cristians hungars van rendir culte en aquest lloc, doncs l' església de Maties només la podia utilitzar la població germànica de la ciutat. L'esglesia no es convertí en mesquita fins la segona meitat de l'ocupació turca, però va quedar seriament danyada al 1686, durant l'Alliberació de Buda de mans dels turcs. Més tard van ser els monges franciscans qui ocuparen la plaça i va construir una capella i una torre barroca. Pero va ser a mitjans dels 40 del segle XX quan es va derribar tot excepte la torre i la porta. Actualment és un jardí.

Hi trobem, just davant de la Plaça de la Santíssima Trinitat (de 1713, contruida en honor al final de l'epidémia de pesta), l'església de Sant Maties.
Un dels monuments més fotografiats de la ciutat també el trobem allà. És el Bastió dels Pescadors. Projectat per Frigyes Schulek al 1895, aquesta fantasiosa estructura mai va complir funcions defensives, encara que el seu nom ho indiqui, sinó que es va fer servir com a mirador. Les torres còniques evoquen les tendes de campanya dels primers magiars. Tampoc cal perdre's l' antiga sinagoga jueva de Táncics Mihály Utca, el laberint del Castell de Buda en un sistema de grajòles, manantials, coves y sótens de 1200m de llarg, sota el turó del castell on es poden veure un museu de història i llegendes hungares.

Funicular

Bastió dels Pescadors

Budapest I: El petit Paris Centreuropeu i el seu Parlament

A finals de Novembre de 2010 vaig decidir visitar la capital d'Hungria, Budapest. Normalment els principals touroperadors l'ofereixen juntament amb Praga però, les dues ciutats són tan riques que no s'acaban d'exprimir ben bé fent el pack. Com que l'any anterior ja habia visitat una i, degut a les bones noticies que habia rebut, vaig decidir retornar a Centreuropa.
La mescla de cultura romana i turca més ser unes de les ciutats més importants de l'Imperi Austrohungarès ha donat lloc a una peculiar influència i caràcter a tota la ciutat. Gran centre termal, un olor al seu passat comunista i les maravelloses vistes del Danubi, conviden al visitant a perdres per els seus laberíntics carrers.
Jo hi vaig estar 5 dies. Més que suficients per passejar per Budapest.
La ciutat que ens trobem és fruit de la unió de tres petites ciutats; Buda (esquerra del Danubi), Pest (dreta del Danubi) i, la menys coneguda Obuda.
La ciutat, la dividirem en cinc parts. La primera zona és Budapest I: Els voltants del Parlament.



11/18/2010
Al ser la zona pròxima al hotel (Hotel Central Basilica) i que al novembre a les 19h ja fos de nit em vaig endinçar en la zona pròxima a un dels monuments més coneguts de Budapest, el seu Parlament.
Cap a finals del segle XVIII i durant tot el segle XIX van haber-hi una sèrie de canvis de gran magnitut. Al 1838 una crescuda del riu va arrassar la majoria de vivendes rurals que fins ara habien ocupat la zona. La unificació de Budapest el 1873 i el milenari de la conquesta magiar al 1896 va impulsar també el desembolupament de la ciutat.

Imre Nagy amb Parlament al fons

Les muralles medievals que dibuixaven els límits de Pest van ser urbanitzades poc a poc. Aquest periòde il·luminà variis edificis més importants d'Hungria, com la Basílica de Sant Esteve, el Parlament i l'Acadèmia de Ciències construits en diversos estils del passat.
El que podem visitar és la Plaça Kossuth. Aquesta plaça il·lustra l'orgull cívic que revolucionar el creixement de Pest en el segle XIX i XX. El Parlament domina la plaça pel costat del Danubi i, a l'altre costat tenim el Ministeri d'Agricultura i el Museu Etnogràfic. Al centre de la plaça és plena de monuments de dirigents nacionalistes que ajuden al visitant a entendre la història politica recent d' Hungria. Monuments disparts com el del poeta radical Attila Józef que als 32 anys es va suicidar, el monument a Imre Nagy que va ser el primer ministre comunista que abandonà la disciplina del partit el 1956 per la causa popular i que va pagar amb la seva vida i, el monument a Ferenc II Rákózci, príncep de Transilvania que va acabdillar les revoltes independentistes contra els Hasburg entre 1703 i 1711.
El Parlament d'Hungría és el major edifici del pais i s'ha convertit amb el símbol de Budapest. Es va convocar un concurs de idees, el projecte guanyador va ser aquesta obra mestra neogòtica de Imre Steindl, construida entre 1885 i 1902 i inspirada en el Parlament londinenc, obra de Charles Barry. Durant el Comunisme, la cúpula va ser coronada per una estrella roja.

Basílica de Sant Esteve

L'altra plaça a visitar és la Plaça Roosevelt. El 1867 es va aixecar un túmul ceremonial amb terra de tot el pais per celebrar la coronació de Francesc Josep com rei d'Hongria. Al cap del Pont de les Cadenes, a la riba dreta del Danubi, es troben els edificis més bells de la ciutat, com l'acadèmia de Ciències d'Hongria i el palau Gresham. La plaça rep el nom en honor al President dels EUA Franklin D. Roosevelt el 1947. Si caminem per Crinyi Utca arribem a la Basílica de Sant Esteve o István, primer rei cristià húngar, aquesta església fou projectada per József Hild en estil neoclàssic i en creu grega. Les obres comencen el 1851 i van ser represes per Miklos Ybl que, afegir la cúpula neorenaixentista després de l'esfondrament de la primera el 1868, i es completà el 1905 per József Kauser.

Hungria - Budapest
Moneda: Encara que, dins de la UE té el seu Forint
Quan anar? Juliol i Agost. Es visita en 5 dies (mín. quatre).
Hotel utilitzat: Hotel Central Basilica (3 estrelles) Hercegprímás Utca, 8 1051, Budapest
On menjar? Govinda Vegetáriánus étterem (Papnövelde Utca 1 o Vigyázó Ferenc Utca 4) 
Que comprar? Paprika i embotits, porcelana i roba.
Corrent: 220V (= a Catalunya i Espanya)

Praha IV: Nove Mesto i el riu Moldava

La Praga més moderna, la Ciutat Nova. Ens endinsem en la part de la ciutat més gran on trobem la majoria d'hotels, supermercats, clubs i pubs i els casinos (Vàclavské Namésti). Tot visitant acostuma a allotjar-se en aquesta part de la ciutat i, encara que es pot anar caminant a totes parts i, sobretot de la Ciutat Nova a la Ciutat Vella, es pot fer servir el metro (1967). És barat, és fàcil, és còmode i tota estació té el seu supermercat i cafeteria. Hi ha màquines espendedores per tot arreu però, recomano anar a la guixeta.

Nove Mesto veurem com conviu la Praga més recent, des de la època de finals del segle XIX (Opera), al Nazisme, el Comunisme i el neixement com Estat el 1992. Hi trobem les fabriques-pub més importants de Praga, U Fleku (Kremencova 11 - www.ufleku.eu) i U Pinkasu els edificis més característics de l'Art Noveau txec. 

A part veurem quina és la Praga que ens presenta el seu riu Moldava. La quarta part és: Nove Mesto o Ciutat Nova i el riu Moldava.

09/03/2009

Fundada el 1348 per Carles IV, Nove Mesto va ser minuciosament planificada en torn a tres grans places de mercat: la Plaça de Senovázné (Mercat de Fenc), la Plaça de Carles IV (Mercat de Bestiar) i la Plaça de Wenceslau (Mercat de Cavalls). En extensió era el doble que Staré Mesto i estava habitada per comerciants i artesants, sobretot ferreters, carreters i artesants de la cervessa. A finals del segle XIX es destruir gran part de la zona per remodelar-la i que tingués l'especte actual.

Václavské Námestí (La Plaça Wenceslau):

San Wenceslaw ai Museu Nacional

Hotels i restaurants (fastfood inclosos) ocupen molts dels edificis que envolten aquest antic mercat de cavalls, encara que continua sent un important centre comercial. La majoria de les construccions daten de principis del segle XX, quan es reorganitzar la plaça. Es poden contemplar intersants exemples dels estils ornamentals empleats els arquitectes txecs del moment. Hi trobem els teatres, cinemes, Casinos i tendes.

Els elements dominats de la plaça son la estatua a cavall de bronze de Sant Wenceslau (1912), el princep que fou assessinat pel seu propi germà i és el patró de Bohemia. Just davant tenim un monument a les victimes del Comunisme on Jan Palach va realitzar la seva última protesta. Desde la Revolució de Vellut (1989) s'ha convertit en santuari obligat.

Davant la estatua de Sant Wenceslau, s'alça el Museu Nacional on es troba la seva escalinata construida com a símbol nacional el 1890.

Si anem baixant, deixant el museu a la nostra esquena per la borera de l'esquerra ens trobarem amb el Palau Fènix, el Palau Lucena i la Casa Wiehl (1896), batejada amb el nom del seu arquitecte, un edifici d'estil Neorenaixentista i amb figures d'Art Noveau de Nikulás Ales. Tombant a l'esquerra trobem el carrer Vodickova on tenim la Església de NS de les Neus i Jardí Franciscano davant la plaça de Jungmann (important dins la Revolució de Vellut de finals dels 80).

Café Tramvaj 11

Tornant a la plaça, anem a la borera oposada i pujant cap al museu ens trobem el Palau Koruna (centre comercial), l'edifici de Assicurazioni Generali on va treballar Franz Kafka entre 1906 i 1907, l'hotel Europa on l'exterior i l'interior, de 1906, conserven la majoria de la seva decoració d'Art Noveau i, just davant, al centre de la plaça, el Café Tramvaj 11, un vagó de tramvia recombertit a cafeteria.

En definitiva, la plaça ha estat testimoni dels principals aconteixements de la història recent txeca. Aquí s'inmolà l'estudiant Jan Palach el 1969. El novembre de 1989 com a resposta a la brutalitat de la policia va haber-hi la revoució de Vellut i la caiguda del Comunisme. 

Karlovo Námestí (la Plaça de Carles IV):

Record al Setge de 1942

Al sud de la Ciutat Nova conflueixen un gran número de linies de tramvia. El parc de la Plaça de Carles és com un agradable i tranquil refugi on molts txecs venen a llegir o estudiants a fer el break doncs, als voltants de la plaça és on es troba la Universitat i les escultures del centre representen escritors i científics.

Que hi trobem? Trobem l'església de Sant Ignasi, el Col·legi Jesuita, la Casa de Faust, l'església de Sant Joan de la Roca, el Jardi Botànic és just al darrera, el Monastir Eslau d' Emaús i església de Sant Cosme i Sant Damià. Tots aquests edificis envolten la plaça, del segle XIX, on al mig trobem la estatua a Jan Purkyne (1787-1869) físic i pioner de la Teoria de les Cèl·lules. 

Anant cap al riu pel carrer Resslova trobem l'església de Sant Cirili i Sant Metodi. Clar record, amb una placa i varies marques de bala, al setge del maig de 1942, quan les tropes alemanes van entrar a l'església en busca dels paracaidistes-agents txecs i eslaus que s'hi amagaven per haber assessinat a Reinhard Heydrich, el governador nazi de Txecoslovàquia, juntament amb membres de la resistencia txeca. Envoltats per les tropes enemigues, van preferir treure's la vida abans que rendir-se. Els impactes de les bales es poden apreciar sota una placa en record del fet en el mur exterior de la cripta d'aquesta església barroca de 1730.

U Fleku a Kremecova 11

El menjar és molt germànic però, la gran estrella de la gastronomia txeca es la beguda. Hi ha el típic licor anomenat Becherovka, el Borovicka i el Slivovice. Però, entre els líquids alcoholics, tenim la cervesa. És famosa a tot el món però a cap lloc s'aprècia tant com a Praga. Els txecs es prenen la seva "Pivo" molt en serio i estàn molt orgullosos d'ella. La Pilsner i les seves varietats provenen de Bohemia. Les millors són de Plzen (Pilsen). La birra per execelència i conegudes són la Budweiser i Pilsner Urquell però també hi ha Staropramen, Gambrinus i Velkopopovický.

Menú amb cervesa artesanal de l' U Fleku

És a Nove Mesto on trobem pubs amb ceresa tradicional i de producció propia com U Kalicha i U Fleku. Els anals són testimoni que a U Fleku ja es fabricava cervesa el 1459. Aquesta arquetípica cerveseria mantén la tradició cervesera més com un art que no una simple activitat mercantil. JAkub Flekovský va adquirir la fàbrica de cervesa el 1762 i la batejar com a Casa Flek. Avui és la fabrica més petita de Praga i elavora una cervesa forta i fosca que només es ven en el propi local acompayat de bons plats alemans (salsitxes...) en taules llargues i tamburets llargs on és fàcil fer amics amb altres visitants i txecs del local. Durant la batllada un banda de música, vestits amb els roba tradicional ens acompanyen amb música. En el seu interior amaga un petit museu d'història de la birra txeca.

Ambient dins U Fleku

Excursions pel Moldava

Des de la Torre del Pont de la Ciutat Vella o la Illa de Kampa, segons si esteu a Staré Mesto o Malá Strana, trobarem companyies que ofereixen a bon preu circuits pel riu Moldava. Jo, desde Staré Mesto, vaig escollir la companyia Venice of Prague, pel seu preu CZK 290,- i per sortir desde les entranyes del Pont de Carles IV.

Vistes del Moldava des del Pont Mánesuv

El riu Moldava ha desempenyat un paper vital en la història de la ciutat, a més de servir d'inspiració a artistes, escritors i musics al llarg dels segles.

Fins al segle XIX, part de la ciutat estava exposada al risc de grans inundacions. Per evitar aquesta amenaça, s'han reforçat i aixecats dics de pedra. 

Des del riu s'obté una visió única dels molts monuments històrics de Praga. A la riba esquerra va haber-hi el primer asentament eslau en el segle IX, va ser la riba dreta, densament poblada de mercaders i comercials. L'esquerra mai es va desenvolupar tant i una gran part està ocupada per jardins i parcs.

Gran Teatre Nacional

Praga té set ponts. Cada un és difrent però, com no, el més romàntic és el de Carles IV de nit i amb les vistes del castell. La torre del pont de la Ciutat Vella (punt de sortida) formava part de les fortificacions de Praga en el segle XIV i, de les torres del pont de Malá Strana, la petita es va construir el 1158 per custodiar l'entrada de l'àntic Pont de Judit; la gran es va aixecar sobre l'àntiga torre romànica el 1464.

A la part dreta trobem vistes especials del Rudolfinum (una sala de concerts Neorrenaixentista), Clementinum (àntic col·legi jesuita), el Museu Smetana, el Teatre Nacional (símbol del resurgiment txec, amb una espectacular teulada, domina el perfil urbà de la riba dreta des de 1860), el dipòsit Sítka (amb un terrat barroc de finals dels segle XVIII, s'aixecà el 1495 per donar aigua a la Ciutat Nova), l'edifici Ginger i Fred o els ballarins (peculiar edifici d'oficines), el monument a Frantisek Palacký (historiador txec), el Monastir Eslau de Emaús (que es construí el 1347 per iniciativa de Carles IV. Les seves dues modernes agülles es reconeixen fàcilment des del riu), Aduana de Výton i l'església de Sant Pere i Sant Pau (on les agülles neogòtiques del temple, tants cops reconstruit, van ser disenyades per Frantisek Mikes i dominen el perfil de Vysehard.
A la part esquerra, la més ajardinada, trobem el dipòsit d'aigua de Malá Strana, la Illa del Nens (on es troba una estatua en reord a tots els ofegats), la Strelecký ostrov, el canal del diable i la illa de Kampa i més a munt el Parc de Letná.

Des del punt vista del Karluv Most (Pont de Carles IV) i, deixant Malá Strana a la dreta, tenim els ponts de Legii Most, el Jiráskuv Most, Palackého Most i el Zeleznicní Most. A la nostra esquena tindrem el Mánesuv Most, el Cechuv Most, Stefánikuv Most i Hávkuv Most.

És des del Barri Jueu, que es veu el Metrònom del Parc de Letná, a l'altra costat del Moldava, s'extent un ampli altiplà que domina la ciutat. És aquí on es reunien els exèrcits abans d'atacar el Castell de Praga. Des de mitjans del segle XIX esta coberta per aquest parc.
A la terrassa que corona l' escala es troba el Metrònom construit el 1991. S'instalà després de la Revolució de Vellut en el pedestal que ocupava la més gran estatua de Stalin de tota la URSS, derribada el 1962. El metrònom tampoc a despertat moltes simpatíes i serà reemplaçat. El que sembla salvat és el Pavelló Hanavský, neobarroc de ferro fós construit per la Expo de 1891, desmontat i tornat a montar en el lloc habitual. Avui és un cafè-restaurant. 

Actual Metrònom on hi habia el monument a Stalin

Monument a Stalin al Parc Letná, anys 50

Praha III: Praský Hrad i Hradcany

Pujant pel carrer Nerudova, a Malá Strana, entrem de ple en els origens de la ciutat i al pic més alt de Praga, compres pel castell. Carrers estrets i empinats ens esperen fins arribar a la zona governamental de la capital txeca. És la zona menys extensa a patejar i on tot està ben localitzat. Entrem, doncs, de ple a la tercera part; el Castell de Praga i Hradcany.

Prazský Hrad i Hradcany des del Pont Carles IV

09/02/2009
La història de Praga s'inicia en un castell, fundat en el segle IX pel Princep Borivoj. La seva posició estratègica sobre el riu Moldava el convertí en el centre del territori governat pels Premysl. Dins els murs es construí, a més del castell, un palau, tres esglésies i un monestir, entre altres edificis. Al voltant de 1320 neix la ciutat de Hradcany en una part del talús. El castell ha estat reconstruit en varies ocacions, especialment durant els reinats de Carles IV i Ladislau Jagellón. El 1541 es cremà i tota la part derruida es va reconstruir en estil renaixentista. El castell va viure l'època de més esplendor amb el rei Rodolf II. Des de 1918 és la residència del president de la República. Cada hora té lloc el canvi de guardia però, el millor és al migdia.

Darrera tants incendis i invacions, el castell de Praga ha conservat esglèsies, capelles, salons i torres de cada periòde de la seva faccinant història, des de l'esplendor gòtic de la Catedral de Sant Vito fins les ampliacions renaixentistes de Rodolf II, l'últim Hasburg que va utilitzar el castell com a residencia principal. Els patis daten de 1753 a 1775, quan tota la zona es reconstruí amb l'estil barroc i neoclàssic.

Catedral de Sant Vito

De tot el conjunt, visitable, la Catedral de Sant Vito és la més remercable per no perdre-se-la. Ni el seu interior ni el seu exterior. 
La construcció del monument més significatiu de Praga va començar el 1344 sota les ordres del rei Joan de Luxemburg. El primer arquitecte fou el francès Mathieu d'Arras. A su muerte, Peter Parler el relevà i continuà amb la seva obra fins a les guerres husites. Variis artistes i arquitectes dels segles XIX i XX van completar la catedral on es guarden les joies de la Corona i la tomba de San Wenceslau (mort a mans del seu germà Boleslau el 935).
Del seu exterior, hom no es pot perdre les gàrgoles, el gran rostó de l'entrada (1925-1927) ni el Portal Daurat (fins el segle XIX era l'entrada principal de la catedral i, encara s'utilitza ocacionalment. A sobre es situa un mossaic amb escènes del Judici Final, obra d'artesants venecians del segle XIV).
Un cop dins la catedral es fàcil seguir un recorregut per no perdres cap detall. Visitar aquesta catedral suposa recòrrer 1000 anys d'història. En el portal oest es poden observar alguns dels millors elements d'estil neogòtic. A les capelles laterals hi ha tot tipus d'objectes religiosos, reliquies de sants i obres d'art. La capella de Sant Wenceslau amb la seva rica ornamentació i les seves ilustracions de joies s'ha de RESERVAR. La catedral ha anat evolucionant des d'una petita rotonda al segle X fins a una catedral al segle XIV i les seves respectives ampliacions dels segles XIX i XX.
Recorregut:

1. Vidriera d'Alfons Mucha (1860-1939): La catedral te excel·lents vidrieres policromades txeques del segle XX, com la que mostren a Sant Cirili i Sant Metodi. Mucha és el màxim exponent d'Art Noveau txec. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_Mucha)

2. Presbiteri: El construir Peter Parler a partir de 1372. Destaca per la seva elevada bòveda, que constrasta amb una complexa traceria gòtica.

3. Fugida de Féderic de Palatinat: Aquest relleu en fusta, que descriu les lamentables conseqüències de la batalla de la Montaña Blanca, mostra la Praga del segle XVII en tot detall.

4. Tomba de Sant Joan Nepomucky: Aquesta elaborada tomba, elavorada en plata el 1736, honra al sant que es convertí en important figura de culte durant la Contrareforma (Praha II: Malá Strana).

5. Oratori Reial: Els nervis de la bóbeda d'aquest oratori gótic del segle XV tenen formes d'armes.

Mausuleu Reial

6. Cripta: Una escala condueix a la cripta, on es troben les tombes reials, com la de Carles IV i les seves quatre dones, i els orígens de la rotonda i la basílica.

7. Mausuleu Reial: Ferran I va morir el 1564. La seva dona i el seu fill, Maximilià II, estàn enterrats al costat seu en aquest mausuleu.

8. Capella de Sant Wenceslau: Les parets estan decorades amb frescos gòtics amb escenes de la Biblia i vides de sants, mossaics de pedres precioses i finures daurades. Cada objecte és una obra d'art. El capitell daurat que es troba al seu interior s'utilitzava per guardar-hi les hòsties i el vi de la Comunió.

Capella Sant Wenceslau

Curiositats: 1. Durant la Coronació del rei Leopold II com a rei de Bohemia a la catedral el 1791, Mozart va composar la òpera La Clemència de Tito per a la ocació. 2. Al Portal Daurat s'hi representa cada una de les constelacions del zòdiac. 3. La espasa de Sant Wenceslau i el seu casc es conserven com a reliquies i formen part del tresor de la catedral.

Dins el complex del castell també es pot visitar el Carreró d'Or on pinturesques casetes dels artesants están situades en els intramurs, es van construir en el segle XVI per les guardies i artillers del castell. S'ha de pagar per entrar-hi com a cada part del complex però, surt més barat un tiquet per tot.

Mort de Sant Wenceslau
Detall Porta 

Aquest curt i estret carreró, deu al seu nom als artesants que habitaven en el segle XVII, és una de les més pinturesques de Praga. Esta plena de casetes pintades de vius colors, que van construir en els arcs de la muralla del castell. Rodolf II va ordenar edificar-les a finals del segle XVI per acollir las 24 guardies del castell. Un segle després els artesants les ocuparen. Al segle XIX, la zona es va anant deteriorant i era frecuentada i habitada per persones marginals. A mitjans del segle XX, tots els habitants que quedaven van ser desallotjats i es va restaurar el carreró per tornar-lo al seu aspecte original. La majoria son tendes de llibres, cristall de Bohemia i altres records pels turistes com estampats o titelles.
En el Carreró d'or si establiren alguns coneguts escritors com el poeta i Premi Nobel Jaroslav Seifert i/o Franz Kafka, que va viure amb la seva germana en el número 22 durant uns mesos de 1916. 
Degut al seu nom, va nèixer la llegenda de que el carreró estava ple d' alquimistes que intentaven crear or per Rodolf II. En realitat, els alquimistes tenien el seu laboratori al carrer Vikárská, entre la catedral i la Torre de la Pòlvora, a la mateixa zona.  

Carreró d'Or